El meu pare té quatre germans, cada un te un fill i
per tant jo tinc 4 cosins. A l’estiu anem a passar les vacances a casa del tiet
Joan a la Cerdanya, en un masia que hi ha prop de Bellver. Una dels coses que
m’agrada més es banyar-me a la piscina que tenen; com xalem amb la meva cosina
Maria!. D’on veu l’aigua de la piscina li vaig preguntar un dia a la Maria?.
Doncs del pou gamarús, que no veus que hi ha un pou a prop de l’era!. La Maria
com si no res se’n va anar cap al pou va fer girar una mani vela i va començar
a sortir aigua per un mena de tub que hi havia al broc del pou. Vine Martí!
Vine a beure aigua! Mira que fresca!. I si que ho era de fresca i bona aquella
aigua. Jo vull tenir un pou a casa meva vaig pensar....
Al tornar de vacances vàrem anar a veure el meu tiet
Josep que viu a Gurb, que és prop de Vic. No m’agrada gaire anar-hi perquè fa
una mica de pudor. Gràcies a aquesta
pudor menges fuet de Vic!, ....em va dir el meu pare. Per regar els camps, els
pagesos fan servir els purins de porc que és un gran fertilitzant (jo no tenia
ni idea de que eren els purins però no em vaig atrevir a dir res i vaig pensar,
que guai que deuen ser els purins que fan sortir fuets dels camps, no ho
entenia gaire però amb aquesta idea em vaig quedar). La casa del tiet Josep és
una casa pairal, al ben mig de la plana de Vic. Quan vaig baixar del cotxe vaig
veure una construcció que em va semblar que era un pou com el que havia vist a Bellver.
Allò es un pou?, li vaig preguntar al meu cosí Pere. Si, em va dir, a que s’assembla
molt al que hi ha a Bellver, em va dir el meu cosí?. Son gairebé iguals, vaig
dir jo. Anem a beure aigua del pou!, ...li
vaig proposar entusiasmat. No se t’acudeixi! ...em va dir en Pere, està
contaminada. Contaminada? vaig dir jo, i de que?. El meu pare em diu que pel
que sembla es culpa dels purins que tiren al camp, em va explicar el meu cosí.
Purins, vaig pensar jo, és la segona vegada que sento aquesta paraula i ara no
m’agrada gaire, per culpa d’ells no podré beure aigua del pou i ....ja no estic
segur de si m’agrada tant el fuet.
Vàrem dinar a casa del tiet Josep i havent dinat
(desprès de que el meu pare fes la migdiada), de cop li va agafar pressa, ostres!,
va dir, li havia promès al meu germà Gerard que l’aniria a veure aquesta tarda,
renoi no me’n recordava que m’ha de donar uns papers que necessito per demà
anar a l’ajuntament. I de cop vinga a
corre cap a Centelles, a on viuen el meu tiet Gerard i el meu cosí Francesc.
Hola, hola, ja som aquí!, deia el meu pare tot fent sonar el clàxon, però no
tenim gaire temps, us adverteixo que ens anem tot seguit. Home!, va dir el
tiet, com a mínim us heu de quedar a berenar, o no?. Que si ens quedem, que
sinó, que si la mare ha de veure el vestit nou de la tieta, tomba que gira hi
vàrem estar una bona estona. Jo li vaig preguntar al meu cosí. Escolta Quico,
tu no tindràs pas un pou?. Un pou? Em sembla que si va dir, però fa molt temps
que no el fem servir. I perquè?. El meu cosí em va explicar que una vegada li
va preguntar al seu pare i li va dir no se què d’una fàbrica que hi havia al
capdamunt del carrer i que es veu se’ls hi va buidar un bidó d’un líquid negre
i fastigós al terra i abans que el poguessin recollir, es va filtrar al terra i
es veu que va contaminar tota l’aigua dels pous del poble. I ara ningú no pot
beure i han hagut de fer una canonada que ve de dalt de tot de la muntanya .
Vaja vaig pensar jo quina sort que te la Maria de tenir un pou que raja i que
s’hi pot beure. Pel que sembla hi ha molts pous contaminats
Al vespre vaig arribar a casa adormit. Però l’endemà
encara me’n recordava de l’aigua del pou fresca i neta de casa la Maria i li
vaig preguntar al pare: Pare perquè dels pous del tiet Josep i Gerard no espot
beure l’aigua i del pou del tiet Joan si?. Ui Martí això és una història molt
llarga i que ja t’explicaré un altra dia. I desprès de callar una estona, com
que va veure que jo encara estava esperant la resposta em va dir: Tu sabies que
aquí a casa també tenim un pou?. Ah si? vaig preguntar jo posant cara de pèsol.
On es? Puc beure aigua?. Perquè no fem una piscina com a casa la Maria?. Ja
m’agradaria! va dir el meu pare, però l’aigua no es pot fer servir, està
contaminada!. Ostres vaig pensar jo, també està contaminada, es que només hi un
pou net en aquest país?. Un dia, va seguir el pare, li vaig portar aigua al
farmacèutic i em va dir que ni se’ns acudís de beure aigua que ens agafarien
cagarrines!. Es veu que al créixer el poble, com que tothom te clavegueres i
aquestes perden aigua, l’aigua es va filtrant als aqüífers i fa que els pous es
contaminin i l’aigua no serveixi ni per regar els enciams (bé això ami tant me
fa, els enciams no m’agraden gens, vaig pensar jo). Quina merda! Vaig exclamar.
I no si pot fer res? vaig dir jo. No ho se pas va dir el meu pare. Llavors va
ser quan vaig decidir que de gran seria un netejador de pous, segur que hi deu
haver algun remei per tal de que puguem tenir l’aigua del pou per tirar a la
piscina, així no hauríem de fer servir l’aigua de l’aixeta i tirar-li aquelles
pastilles que fan que l’aigua piqui els ulls i faci mala olor. Ho tinc decidit!,
de gran seré un neteja pous o millor un neteja “quifers”, que així netejaré els
pous de tot el poble. Molt bé! va dir el meu pare, però ara cap a l’escola, que
sense saber matemàtiques l’únic que netejaràs de gran serà clavegueres.
