JORNADES AMBIENTALS
  • JORNADA AMBIENTAL 2019
  • EDICIONS ANTERIORS
    • 2018
    • 2017
    • 2016
    • 2015
    • 2014
    • 2013
    • 2012
  • PREMI TORRES&EARTH
    • VI PREMI T&E A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL
    • V PREMI T&E A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL
    • IV PREMI T&E A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL
    • III PREMI T&E A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL
    • II PREMI T&E A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL
    • I PREMI T&EARTH A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL
  • COM ARRIBAR-HI

PER QUÈ NO PUC BEURE AIGUA DEL POU?

El meu pare té quatre germans, cada un te un fill i per tant jo tinc 4 cosins. A l’estiu anem a passar les vacances a casa del tiet Joan a la Cerdanya, en un masia que hi ha prop de Bellver. Una dels coses que m’agrada més es banyar-me a la piscina que tenen; com xalem amb la meva cosina Maria!. D’on veu l’aigua de la piscina li vaig preguntar un dia a la Maria?. Doncs del pou gamarús, que no veus que hi ha un pou a prop de l’era!. La Maria com si no res se’n va anar cap al pou va fer girar una mani vela i va començar a sortir aigua per un mena de tub que hi havia al broc del pou. Vine Martí! Vine a beure aigua! Mira que fresca!. I si que ho era de fresca i bona aquella aigua. Jo vull tenir un pou a casa meva vaig pensar....

Al tornar de vacances vàrem anar a veure el meu tiet Josep que viu a Gurb, que és prop de Vic. No m’agrada gaire anar-hi perquè fa una mica de pudor.  Gràcies a aquesta pudor menges fuet de Vic!, ....em va dir el meu pare. Per regar els camps, els pagesos fan servir els purins de porc que és un gran fertilitzant (jo no tenia ni idea de que eren els purins però no em vaig atrevir a dir res i vaig pensar, que guai que deuen ser els purins que fan sortir fuets dels camps, no ho entenia gaire però amb aquesta idea em vaig quedar). La casa del tiet Josep és una casa pairal, al ben mig de la plana de Vic. Quan vaig baixar del cotxe vaig veure una construcció que em va semblar que era un pou com el que havia vist a Bellver. Allò es un pou?, li vaig preguntar al meu cosí Pere. Si, em va dir, a que s’assembla molt al que hi ha a Bellver, em va dir el meu cosí?. Son gairebé iguals, vaig dir jo. Anem a beure aigua del pou!,  ...li vaig proposar entusiasmat. No se t’acudeixi! ...em va dir en Pere, està contaminada. Contaminada? vaig dir jo, i de que?. El meu pare em diu que pel que sembla es culpa dels purins que tiren al camp, em va explicar el meu cosí. Purins, vaig pensar jo, és la segona vegada que sento aquesta paraula i ara no m’agrada gaire, per culpa d’ells no podré beure aigua del pou i ....ja no estic segur de si m’agrada tant el fuet.

Vàrem dinar a casa del tiet Josep i havent dinat (desprès de que el meu pare fes la migdiada), de cop li va agafar pressa, ostres!, va dir, li havia promès al meu germà Gerard que l’aniria a veure aquesta tarda, renoi no me’n recordava que m’ha de donar uns papers que necessito per demà anar a l’ajuntament.  I de cop vinga a corre cap a Centelles, a on viuen el meu tiet Gerard i el meu cosí Francesc. Hola, hola, ja som aquí!, deia el meu pare tot fent sonar el clàxon, però no tenim gaire temps, us adverteixo que ens anem tot seguit. Home!, va dir el tiet, com a mínim us heu de quedar a berenar, o no?. Que si ens quedem, que sinó, que si la mare ha de veure el vestit nou de la tieta, tomba que gira hi vàrem estar una bona estona. Jo li vaig preguntar al meu cosí. Escolta Quico, tu no tindràs pas un pou?. Un pou? Em sembla que si va dir, però fa molt temps que no el fem servir. I perquè?. El meu cosí em va explicar que una vegada li va preguntar al seu pare i li va dir no se què d’una fàbrica que hi havia al capdamunt del carrer i que es veu se’ls hi va buidar un bidó d’un líquid negre i fastigós al terra i abans que el poguessin recollir, es va filtrar al terra i es veu que va contaminar tota l’aigua dels pous del poble. I ara ningú no pot beure i han hagut de fer una canonada que ve de dalt de tot de la muntanya . Vaja vaig pensar jo quina sort que te la Maria de tenir un pou que raja i que s’hi pot beure. Pel que sembla hi ha molts pous contaminats

Al vespre vaig arribar a casa adormit. Però l’endemà encara me’n recordava de l’aigua del pou fresca i neta de casa la Maria i li vaig preguntar al pare: Pare perquè dels pous del tiet Josep i Gerard no espot beure l’aigua i del pou del tiet Joan si?. Ui Martí això és una història molt llarga i que ja t’explicaré un altra dia. I desprès de callar una estona, com que va veure que jo encara estava esperant la resposta em va dir: Tu sabies que aquí a casa també tenim un pou?. Ah si? vaig preguntar jo posant cara de pèsol. On es? Puc beure aigua?. Perquè no fem una piscina com a casa la Maria?. Ja m’agradaria! va dir el meu pare, però l’aigua no es pot fer servir, està contaminada!. Ostres vaig pensar jo, també està contaminada, es que només hi un pou net en aquest país?. Un dia, va seguir el pare, li vaig portar aigua al farmacèutic i em va dir que ni se’ns acudís de beure aigua que ens agafarien cagarrines!. Es veu que al créixer el poble, com que tothom te clavegueres i aquestes perden aigua, l’aigua es va filtrant als aqüífers i fa que els pous es contaminin i l’aigua no serveixi ni per regar els enciams (bé això ami tant me fa, els enciams no m’agraden gens, vaig pensar jo). Quina merda! Vaig exclamar. I no si pot fer res? vaig dir jo. No ho se pas va dir el meu pare. Llavors va ser quan vaig decidir que de gran seria un netejador de pous, segur que hi deu haver algun remei per tal de que puguem tenir l’aigua del pou per tirar a la piscina, així no hauríem de fer servir l’aigua de l’aixeta i tirar-li aquelles pastilles que fan que l’aigua piqui els ulls i faci mala olor. Ho tinc decidit!, de gran seré un neteja pous o millor un neteja “quifers”, que així netejaré els pous de tot el poble. Molt bé! va dir el meu pare, però ara cap a l’escola, que sense saber matemàtiques l’únic que netejaràs de gran serà clavegueres.

Narcís Prat i Fornells


 https://twitter.com/Jornadambiental
© Jornades Ambientals
BARCELONA

El tiempo

Política de cookies