28 Maig 2014
III JORNADA AMBIENTAL
"PER QUÈ NO PODEM FER SERVIR L'AIGUA DE POU A CATALUNYA?"
VÍDEO INAUGURAL
Per accedir a tots els vídeos de la jornada clica aquí:
PROGRAMA
9h ENTREGA D'ACREDITACIONS
9.15h TAULA INAUGURAL
Sr. Tomàs Molina. Director Científic de la Jornada
Sr. Jordi Garcia. Director Alumni UB
Sr. Miguel A. Torres. President i conseller delegat Bodegues Torres
Sr. Josep Enric Llebot. Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
PONÈNCIES
Moderador: Toni Mestres
9.45h Sr. Carles Garriga. 'La problemàtica global de l’aigua'. Project Manager de la Fundació ‘We are water’ .
9.55h Sr. Josep Fraile. 'Valoració de l'estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies a Catalunya'. Cap de la Unitat de Caracterització i Control d'Aigües Subterrànies, de l'Àrea de Gestió del Medi de l'Agència Catalana de l'Aigua.
10.15h Sr. Salvador Bueso. 'Captación y aprovechamiento de agua en acuíferos contaminados'. Responsable del Departament Hidrogeologia i Captacions Subterrànies d'Aqualogy.
10.25h Sr. Jaume Boixadera. 'La gestió del sòl, una assignatura difícil'. Cap del Servei de Producció Agrícola. Dept d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya.
10.35h Sra. Aida Vila. 'GreenPeace fent campanya per la protecció de l'aigua'. Responsable de la campanya del Clima de GreenPeace per les Nacions Unides en el Conveni Marc pel Canvi Climàtic (UNFCC).
10.45h Sr. Kevin Grauwels. ‘Reaching better water quality by implementing the EU Nitrates Directive. The case of Flanders- Belgium‘. The Flemish Land Agency, Belgium.
11.10h COFFE BREAK
I PREMI TORRES&EARTH A LA INNOVACIÓ MEDI AMBIENTAL
12.15h María Félix. 'Purines: Tecnologías y Estrategias de gestión'. Responsable del Dept de Medi Ambient i Biomassa. Iberia Renovables.
12.25h TAULA RODONA
Sr. Ricard Pares. Director Associació Catalana de Productors de Porcí
Sr. Jesús Soler. President Grup de Defensa del Ter
Sr. Xavier Flotats. Catedràtic d’Enginyeria Ambiental, UPC
13.35h RESUM I CONCLUSIONS
14.15h TANCAMENT DE LA JORNADA
9.15h TAULA INAUGURAL
Sr. Tomàs Molina. Director Científic de la Jornada
Sr. Jordi Garcia. Director Alumni UB
Sr. Miguel A. Torres. President i conseller delegat Bodegues Torres
Sr. Josep Enric Llebot. Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
PONÈNCIES
Moderador: Toni Mestres
9.45h Sr. Carles Garriga. 'La problemàtica global de l’aigua'. Project Manager de la Fundació ‘We are water’ .
9.55h Sr. Josep Fraile. 'Valoració de l'estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies a Catalunya'. Cap de la Unitat de Caracterització i Control d'Aigües Subterrànies, de l'Àrea de Gestió del Medi de l'Agència Catalana de l'Aigua.
10.15h Sr. Salvador Bueso. 'Captación y aprovechamiento de agua en acuíferos contaminados'. Responsable del Departament Hidrogeologia i Captacions Subterrànies d'Aqualogy.
10.25h Sr. Jaume Boixadera. 'La gestió del sòl, una assignatura difícil'. Cap del Servei de Producció Agrícola. Dept d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya.
10.35h Sra. Aida Vila. 'GreenPeace fent campanya per la protecció de l'aigua'. Responsable de la campanya del Clima de GreenPeace per les Nacions Unides en el Conveni Marc pel Canvi Climàtic (UNFCC).
10.45h Sr. Kevin Grauwels. ‘Reaching better water quality by implementing the EU Nitrates Directive. The case of Flanders- Belgium‘. The Flemish Land Agency, Belgium.
11.10h COFFE BREAK
I PREMI TORRES&EARTH A LA INNOVACIÓ MEDI AMBIENTAL
12.15h María Félix. 'Purines: Tecnologías y Estrategias de gestión'. Responsable del Dept de Medi Ambient i Biomassa. Iberia Renovables.
12.25h TAULA RODONA
Sr. Ricard Pares. Director Associació Catalana de Productors de Porcí
Sr. Jesús Soler. President Grup de Defensa del Ter
Sr. Xavier Flotats. Catedràtic d’Enginyeria Ambiental, UPC
13.35h RESUM I CONCLUSIONS
14.15h TANCAMENT DE LA JORNADA
PONÈNCIES
‘La
problemàtica global de l’aigua’
Carlos Garriga
Carlos Garriga
'Valoració
de
l'estat químic i quantitatiu de les
aigües subterrànies a Catalunya’
Josep Fraile
Josep Fraile
'Captación
y aprovechamiento
de
agua en acuíferos
contaminados’
Salvador Bueso
Salvador Bueso
‘La gestió
del sòl, una assignatura difícil’
Jaume Boixadera
Jaume Boixadera
‘Greenpeace fent campanya per la protecció de l'aigua’
Aida Vila
Aida Vila
‘Reaching better water quality by implementing the EU Nitrates Directive. The case
of Flanders- Belgium‘
Kevin Grauwels
Kevin Grauwels
‘Purines:
Tecnologías y Estrategias de gestión’
María Félix
María Félix
VÍDEOS
Resum
http://www.ub.edu/ubtv/video/resum-jornada-contaminacio-aigua-subsol-8-mins
http://www.ub.edu/ubtv/video/resum-jornada-contaminacio-aigua-subsol-18-mins-1405490513
'La problemàtica global de l'aigua'
http://www.ub.edu/ubtv/video/la-problematica-global-de-laigua
'Valoració de l'estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies a Catalunya'
http://www.ub.edu/ubtv/video/valoracio-de-lestat-quimic-i-quantitatiu-de-les-aigues-subterranies-a-catalunya
http://www.ub.edu/ubtv/video/valoracio-de-lestat-quimic-i-quantitatiu-de-les-aigues-subterranies-a-catalunya
'Captación y aprovechamiento de agua en acuíferos contaminados'
http://www.ub.edu/ubtv/video/captacion-y-aprovechamiento-de-agua-en-acuiferos-contaminados
http://www.ub.edu/ubtv/video/captacion-y-aprovechamiento-de-agua-en-acuiferos-contaminados
'La gestió del sòl, una assignatura difícil'
http://www.ub.edu/ubtv/video/la-gestio-del-sol-una-assignatura-dificil
http://www.ub.edu/ubtv/video/la-gestio-del-sol-una-assignatura-dificil
'Greenpeace fent campanya per la protecció de l'aigua'
http://www.ub.edu/ubtv/video/greenpeace-fent-campanya-per-la-proteccio-de-laigua
http://www.ub.edu/ubtv/video/greenpeace-fent-campanya-per-la-proteccio-de-laigua
'Reaching better water quality by implementing the EU Nitrates Directive. The case of Flanders-Belgium'
http://www.ub.edu/ubtv/video/reaching-better-water-quality-by-implementing-the-eu-nitrates-directive
http://www.ub.edu/ubtv/video/reaching-better-water-quality-by-implementing-the-eu-nitrates-directive
'Purines: Tecnologías y Estrategias de gestión'
http://www.ub.edu/ubtv/video/purinas-tecnologias-y-estrategias-de-gestion
http://www.ub.edu/ubtv/video/purinas-tecnologias-y-estrategias-de-gestion
PREMSA
NOTA DE PREMSA
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
| nota_de_premsa__jornada_ambiental_qualitat_de_laigua.pdf |
LA VANGUARDIA.COM
El 30% de las aguas subterráneas de Catalunya, contaminadas por nitratos
Los científicos y técnicos participantes en la III Jornada Ambiental UB-Bodegas Torres dejan en evidencia la necesidad de solucionar problemas como la gestión inadecuada de los purines de las granjas de cerdos.
http://www.lavanguardia.com/natural/20140530/54408508388/contaminacion-agua-subterranea-pozos-nitratos-catalunya.html
El 30% de las aguas subterráneas de Catalunya, contaminadas por nitratos
Los científicos y técnicos participantes en la III Jornada Ambiental UB-Bodegas Torres dejan en evidencia la necesidad de solucionar problemas como la gestión inadecuada de los purines de las granjas de cerdos.
http://www.lavanguardia.com/natural/20140530/54408508388/contaminacion-agua-subterranea-pozos-nitratos-catalunya.html
L'ECONÒMIC - EL PUNT AVUI
Aigües subterrànies amb turbulències
Els purins, la indústria i la salinització espatllen el 50% dels nostres aqüífers
| leconmic_140531_aiges_subterrnies_amb_turbulncies.pdf |
CUPATGES.CAT
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
La III Jornada Ambiental organitzada per la Universitat de Barcelona i Bodegas Torres reuneix a més de 150 participants preocupats per la qualitat de l’aiguar.
http://www.cupatges.cat/noticia/2472/experts/reclamen/actuacio/immediata/fer/front/contaminacio/afecta/meitat/dels/pous/catalunya
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
La III Jornada Ambiental organitzada per la Universitat de Barcelona i Bodegas Torres reuneix a més de 150 participants preocupats per la qualitat de l’aiguar.
http://www.cupatges.cat/noticia/2472/experts/reclamen/actuacio/immediata/fer/front/contaminacio/afecta/meitat/dels/pous/catalunya
BLOC VI - FRANC
www.vi-franc.com
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
http://www.vi-franc.com/experts-reclamen-una-actuacio-immediata-per-fer-front-la-contaminacio-que-afecta-la-meitat-dels-pous-de-catalunya/
www.vi-franc.com
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
http://www.vi-franc.com/experts-reclamen-una-actuacio-immediata-per-fer-front-la-contaminacio-que-afecta-la-meitat-dels-pous-de-catalunya/
BIOECO Actual
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
http://bioecoactual.com/index.php/ca/bio-noticies?
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
http://bioecoactual.com/index.php/ca/bio-noticies?
UNIVERSITAT DE BARCELONA Notícies
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2014/05/079.html
Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya
http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2014/05/079.html
IMATGES
Taula inaugural
|
Ponència M. A. Torres (Josep M. Rué, UB Ó)
|
Ponència Jaume Boixadera
|
Taula Rodona (Josep M. Rué, UB Ó)
|
Entrega I Premi Torres&Earth
|
Entrega I Premi Torres&Earth
|
Entrega I Premi Torres&Earth
|
I PREMI T&E A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL
I PREMI TORRES & EARTH A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL
TRAÇAR L'ORIGEN DE LA CONTAMINACIÓ A L’AIGUA DE POU
MARTA RUSIÑOL
TRAÇAR L'ORIGEN DE LA CONTAMINACIÓ A L’AIGUA DE POU
MARTA RUSIÑOL
TRAÇAR
L'ORIGEN DE LA CONTAMINACIÓ A L’AIGUA DE POU
Rusiñol M., Bofill-Mas S., Hundesa A., Guerrero-Latorre L., Fernández-Cassi X., Fresno S., Aguado D., Figuerola N., Gonzales E., Girones R.
La contaminació fecal humana i també la dels animals de granja (ovelles, vaques, porcs i aviram) representa una font important de degradació de l'aigua, i aporta grans quantitats de patògens. Tradicionalment s'han dedicat molts esforços a aconseguir una bona qualitat de l'aigua, però de fet, és tant o més important poder identificar l'origen de la contaminació per poder així dissenyar estratègies de remediació apropiades. La detecció i quantificació de virus específics d'humans i d'animals, principalment de les families Adenoviridae, Polyomaviridae i Parvoviridae, permet traçar l'origen de la contaminació ja que són molt prevalents i específics d'espècie, resistents als processos d'inactivació i alhora són excretats per bona part de la població a la femta o l'orina. La detecció i quantificació d'aquests virus, requereix de processos previs de concentració en volums petits (1-10mL). Al Laboratori de Virus Contaminants d'Aigua i Aliments de la Universitat de Barcelona, s'han desenvolupat assajos basats en la floculació amb llet descremada que permet posteriorment quantificar les partícules víriques amb PCR quantitatives específiques.
Aquest protocol de concentració i quantificació mitjançant qPCR específiques per virus humans (HAdV, JCPyV), bovins (BPyV) i porcins (PAdV) es va aplicar per identificar l'origen de les altes concentracions de nitrats en 4 pous de la comarca d'Osona. Es va poder determinar contaminació fecal bovina i porcina en dos pous situats aprop de granges de vaques i porcs respectivament. Aquest procediment s'ha aplicat també en l'anàlisi d’aigua de mar i de riu en un estudi desenvolupat en 5 països diferents i ha demostrat ser fàcilment estandaritzable, robust i aplicable a diferents arees geogràfiques.
Rusiñol M., Bofill-Mas S., Hundesa A., Guerrero-Latorre L., Fernández-Cassi X., Fresno S., Aguado D., Figuerola N., Gonzales E., Girones R.
La contaminació fecal humana i també la dels animals de granja (ovelles, vaques, porcs i aviram) representa una font important de degradació de l'aigua, i aporta grans quantitats de patògens. Tradicionalment s'han dedicat molts esforços a aconseguir una bona qualitat de l'aigua, però de fet, és tant o més important poder identificar l'origen de la contaminació per poder així dissenyar estratègies de remediació apropiades. La detecció i quantificació de virus específics d'humans i d'animals, principalment de les families Adenoviridae, Polyomaviridae i Parvoviridae, permet traçar l'origen de la contaminació ja que són molt prevalents i específics d'espècie, resistents als processos d'inactivació i alhora són excretats per bona part de la població a la femta o l'orina. La detecció i quantificació d'aquests virus, requereix de processos previs de concentració en volums petits (1-10mL). Al Laboratori de Virus Contaminants d'Aigua i Aliments de la Universitat de Barcelona, s'han desenvolupat assajos basats en la floculació amb llet descremada que permet posteriorment quantificar les partícules víriques amb PCR quantitatives específiques.
Aquest protocol de concentració i quantificació mitjançant qPCR específiques per virus humans (HAdV, JCPyV), bovins (BPyV) i porcins (PAdV) es va aplicar per identificar l'origen de les altes concentracions de nitrats en 4 pous de la comarca d'Osona. Es va poder determinar contaminació fecal bovina i porcina en dos pous situats aprop de granges de vaques i porcs respectivament. Aquest procediment s'ha aplicat també en l'anàlisi d’aigua de mar i de riu en un estudi desenvolupat en 5 països diferents i ha demostrat ser fàcilment estandaritzable, robust i aplicable a diferents arees geogràfiques.
| traar_lorigen_de_la_contaminaci_a_laigua_de_pou.pdf |
TREBALLS PRESENTATS
REMEDIACIÓN SUSTENTABLE DE EMPLAZAMIENTOS CONTAMINADOS CON TETRACOLORURO DE CARBONO
S. Macián, A. Cortés
Departamento de Productos Naturales, Biología Vegetal y Edafología. Facultad de Farmacia. Universitat de Barcelona.
Los DNAPLs (Dense Non-Aqueous Phase Liquids) son contaminantes más densos que el agua y muy poco solubles en ella. Estas sustancias han sido utilizadas ampliamente desde principios del siglo XX debido a que su reconocimiento como agentes contaminantes no llegó hasta los años 80 del siglo pasado. Uno de los DNAPLs más conocidos es el tetracloruro de carbono (TC), el cual se encuentra frecuentemente en suelos y aguas subterráneas, principalmente como consecuencia de fugas o vertidos accidentales. Debida a su elevada persistencia, la atenuación natural o degradación natural no constituyen estrategias viables para la descontaminación en zonas industriales.
La fitorremediación consiste en el uso de plantas y de los microorganismos asociados a ellas para eliminar, contener o neutralizar contaminantes presentes en los suelos y en las aguas subterráneas. En el presente estudio se analizan opciones sustentables y su viabilidad para remediar suelos superficiales y aguas subterráneas contaminadas por TC, ya sea por vertido directo o por la degradación de percloroetileno y/o tricloroetileno. Para ello, se han seleccionado especies vegetales como Salix fragilis, Salix alba y Populus nigra. Los estudios llevados a cabo muestran la capacidad de dichas especies vegetales para degradar el TC y sus metabolitos en las aguas subterráneas utilizadas para el riego. También se ha estudiado el efecto de la micorrización de las plantas y/o la incorporación de hormonas de enraizamiento sobre el desarrollo de las plantas y la captación y transformación de nutrientes, comprobando, su efectividad en el tratamiento y también en el mantenimiento del equilibrio biológico del sistema suelo-planta-agua.
S. Macián, A. Cortés
Departamento de Productos Naturales, Biología Vegetal y Edafología. Facultad de Farmacia. Universitat de Barcelona.
Los DNAPLs (Dense Non-Aqueous Phase Liquids) son contaminantes más densos que el agua y muy poco solubles en ella. Estas sustancias han sido utilizadas ampliamente desde principios del siglo XX debido a que su reconocimiento como agentes contaminantes no llegó hasta los años 80 del siglo pasado. Uno de los DNAPLs más conocidos es el tetracloruro de carbono (TC), el cual se encuentra frecuentemente en suelos y aguas subterráneas, principalmente como consecuencia de fugas o vertidos accidentales. Debida a su elevada persistencia, la atenuación natural o degradación natural no constituyen estrategias viables para la descontaminación en zonas industriales.
La fitorremediación consiste en el uso de plantas y de los microorganismos asociados a ellas para eliminar, contener o neutralizar contaminantes presentes en los suelos y en las aguas subterráneas. En el presente estudio se analizan opciones sustentables y su viabilidad para remediar suelos superficiales y aguas subterráneas contaminadas por TC, ya sea por vertido directo o por la degradación de percloroetileno y/o tricloroetileno. Para ello, se han seleccionado especies vegetales como Salix fragilis, Salix alba y Populus nigra. Los estudios llevados a cabo muestran la capacidad de dichas especies vegetales para degradar el TC y sus metabolitos en las aguas subterráneas utilizadas para el riego. También se ha estudiado el efecto de la micorrización de las plantas y/o la incorporación de hormonas de enraizamiento sobre el desarrollo de las plantas y la captación y transformación de nutrientes, comprobando, su efectividad en el tratamiento y también en el mantenimiento del equilibrio biológico del sistema suelo-planta-agua.
| remediacin_sustentable_de_emplazamientos_contaminados_de_tetracloruro_de_carbono.pdf |
ENVIRONMENTAL BENEFITS OF USING CARBON DIOXIDE FOR SWIMMING POOL WATER NEUTRALIZATION
G. Blejmana, W. Changa, b, S. Guria, b and L.Vegaa, b
a MATGAS Research Center. Campus UAB, 08193 Bellaterra – Barcelona, Spain, b Carburos Metálicos – Air Products Group. C/ Aragón, 300, 08009 Barcelona, Spain
Abstract
It is broadly accepted that water sports and activities improve the quality of life in nowadays societies, whereas the operation of these facilities have environmental burdens associated with it. Corresponding not only to the consumption of energy to warm and filter the water, but also to the chemicals employed for maintaining the water quality, i.e. the sodium hypochlorite (NaClO) which is used as a disinfectant . The application of this chemical result in system basification and requires an acid compound to maintain the pH level, like hydrochloric acid (HCl). The combination of NaClO, HCl and the organic matter found in a swimming pool (SP) leads to the formation of toxic disinfection by-products (DBP). To avoid the health hazard risks, the substitution of the HCl by Carbon Dioxide (CO2) is an advantageous alternative because it diminishes: (i) the formation of DBPs, and (ii) the consumption of NaClO.
As part of Carburos Metálicos-Air Products Group, Sustainability strategy we are using the Life Cycle Assessment (LCA) tool to quantify the environmental benefits of employing CO2 instead of conventional HCl, as pH reducer in chlorinated indoor SP. All the data used to quantitatively evaluate the operation of a SP during one year was divided in 5 blocks to understand the influence of (i) chemicals, (ii) heat, (iii) electricity, (iv) water consumption and (v) the by-products formation in the global environmental impact of the system.
Water, electricity and heat consumption account for more than the 97% of emissions in the eighteen impact categories proposed by the ReCiPe method, the SP CO2 system has a slightly better environmental performance than the SP HCl system. When focusing on the neutralization process: The use of CO2 as pH neutralizer reduces the emissions by 29.50%, 32.49 % and 33.13 % in Climate Change, Human Toxicity and Freshwater Ecotoxicity categories, respectively.
At MATGAS and Carburos Metálicos-Air Products Group R&D department, we develop different water and wastewater treatment technologies mainly focused on pH neutralization by CO2 using an experimental pilot plant testing different CO2 dissolution systems in order to get the best dissolution efficiency for each type of water (recreational, industrial cooling water systems, municipal, etc). Also, as part of our research lines, we are focused on industrial and municipal wastewater treatment by advance oxidation processes to meet the most stringent wastewater reuse disinfection requirements while also destroying trace contaminants such as endocrine disruptors (EDCs) and pharmaceuticals and personal care products (PPCPs) contaminants.
Keywords
Swimming Pools, pH neutralisation, Life Cycle Analysis and Municipal water and wastewater treatments.
G. Blejmana, W. Changa, b, S. Guria, b and L.Vegaa, b
a MATGAS Research Center. Campus UAB, 08193 Bellaterra – Barcelona, Spain, b Carburos Metálicos – Air Products Group. C/ Aragón, 300, 08009 Barcelona, Spain
Abstract
It is broadly accepted that water sports and activities improve the quality of life in nowadays societies, whereas the operation of these facilities have environmental burdens associated with it. Corresponding not only to the consumption of energy to warm and filter the water, but also to the chemicals employed for maintaining the water quality, i.e. the sodium hypochlorite (NaClO) which is used as a disinfectant . The application of this chemical result in system basification and requires an acid compound to maintain the pH level, like hydrochloric acid (HCl). The combination of NaClO, HCl and the organic matter found in a swimming pool (SP) leads to the formation of toxic disinfection by-products (DBP). To avoid the health hazard risks, the substitution of the HCl by Carbon Dioxide (CO2) is an advantageous alternative because it diminishes: (i) the formation of DBPs, and (ii) the consumption of NaClO.
As part of Carburos Metálicos-Air Products Group, Sustainability strategy we are using the Life Cycle Assessment (LCA) tool to quantify the environmental benefits of employing CO2 instead of conventional HCl, as pH reducer in chlorinated indoor SP. All the data used to quantitatively evaluate the operation of a SP during one year was divided in 5 blocks to understand the influence of (i) chemicals, (ii) heat, (iii) electricity, (iv) water consumption and (v) the by-products formation in the global environmental impact of the system.
Water, electricity and heat consumption account for more than the 97% of emissions in the eighteen impact categories proposed by the ReCiPe method, the SP CO2 system has a slightly better environmental performance than the SP HCl system. When focusing on the neutralization process: The use of CO2 as pH neutralizer reduces the emissions by 29.50%, 32.49 % and 33.13 % in Climate Change, Human Toxicity and Freshwater Ecotoxicity categories, respectively.
At MATGAS and Carburos Metálicos-Air Products Group R&D department, we develop different water and wastewater treatment technologies mainly focused on pH neutralization by CO2 using an experimental pilot plant testing different CO2 dissolution systems in order to get the best dissolution efficiency for each type of water (recreational, industrial cooling water systems, municipal, etc). Also, as part of our research lines, we are focused on industrial and municipal wastewater treatment by advance oxidation processes to meet the most stringent wastewater reuse disinfection requirements while also destroying trace contaminants such as endocrine disruptors (EDCs) and pharmaceuticals and personal care products (PPCPs) contaminants.
Keywords
Swimming Pools, pH neutralisation, Life Cycle Analysis and Municipal water and wastewater treatments.
USE OF MgO BY PRODUCTS AS A MAGNESIUM SOURCE FOR
AMMONIACAL-NITROGEN REMOVAL AND STRUVITE PRECIPITATION IN PIG MANURE
M.S. Romero-Güizaa,b, S. Astalsb,c , R. del Valle-Zermeñoa, M. Martíneza, J. Mata-Alvarezb, J.M. Chimenosa a Department of Materials Science and Metallurgical Engineering, University of Barcelona, C/ Martí i Franquès, no. 1, 7th floor, 08028 Barcelona, Spain. b Department of Chemical Engineering, University of Barcelona, C/ Martí i Franquès, no. 1, 6th floor, 08028 Barcelona, Spain. c Advanced Water Management Centre, The University of Queensland, 4072 Brisbane, QLD, Australia
Nitrogen and phosphorus recovery from wastewaters has become an important topic due to the environmental problems caused by these compounds (e.g. eutrophication or land nutrient overload). In the case of pig manure, whose main application is as direct fertilizer on agricultural land, most of ammoniacal-nitrogen (N-NH4+) is readily oxidized to nitrate, which is poorly absorbed by soil, thus facilitating its transfer to the surface or groundwater. Hence, sustainable solutions for pig manure treatment regarding nitrogen removal need to be implemented with respect to environmental and agricultural benefits. In this regard, struvite precipitation has been attracting an increased interest, since it possess a high nutrient value per unit weight (low transport cost) and is highly effective as a slow-release fertilizer. The aim of this research was the assessment of N-NH4+ removal and struvite formation capacity by using different magnesium by-products from the calcination of magnesite. The N-NH4+ removal efficiency of magnesium by-products and the stabilizing agent (SA) formulated in advance with the industrial by-product and phosphoric acid was also compared. The results obtained show that the phosphate magnesium compounds obtained in the stabilizing agent formation greatly influence the N-NH4+ fixation or the struvite precipitation capacity. The stabilizing agents that are rich in newberyite presented better N-NH4+ fixation performance than those rich in bobierrite.
M.S. Romero-Güizaa,b, S. Astalsb,c , R. del Valle-Zermeñoa, M. Martíneza, J. Mata-Alvarezb, J.M. Chimenosa a Department of Materials Science and Metallurgical Engineering, University of Barcelona, C/ Martí i Franquès, no. 1, 7th floor, 08028 Barcelona, Spain. b Department of Chemical Engineering, University of Barcelona, C/ Martí i Franquès, no. 1, 6th floor, 08028 Barcelona, Spain. c Advanced Water Management Centre, The University of Queensland, 4072 Brisbane, QLD, Australia
Nitrogen and phosphorus recovery from wastewaters has become an important topic due to the environmental problems caused by these compounds (e.g. eutrophication or land nutrient overload). In the case of pig manure, whose main application is as direct fertilizer on agricultural land, most of ammoniacal-nitrogen (N-NH4+) is readily oxidized to nitrate, which is poorly absorbed by soil, thus facilitating its transfer to the surface or groundwater. Hence, sustainable solutions for pig manure treatment regarding nitrogen removal need to be implemented with respect to environmental and agricultural benefits. In this regard, struvite precipitation has been attracting an increased interest, since it possess a high nutrient value per unit weight (low transport cost) and is highly effective as a slow-release fertilizer. The aim of this research was the assessment of N-NH4+ removal and struvite formation capacity by using different magnesium by-products from the calcination of magnesite. The N-NH4+ removal efficiency of magnesium by-products and the stabilizing agent (SA) formulated in advance with the industrial by-product and phosphoric acid was also compared. The results obtained show that the phosphate magnesium compounds obtained in the stabilizing agent formation greatly influence the N-NH4+ fixation or the struvite precipitation capacity. The stabilizing agents that are rich in newberyite presented better N-NH4+ fixation performance than those rich in bobierrite.
| use_of_mgo_by-products_as_a_magnesium_source_for_ammoniacal-nitrogen_remobal_and_struvite_precipitation_in_pig_manure.pdf |
EL BIOCARBÓN (BIOCHAR): UNAFORMA DE SECUESTRAR CARBONO Y DE TRANSFERIR MENOS CONTAMINANTES AL SUBSUELO Y ACUÍFEROS
Gemma Torres-Sallan2,3, Oriol Ortiz2, Josep Miquel Ubalde4, Xavier Sort4 y Josep M. Alcañiz1,2
1CREAF, Cerdanyola del Vallès 08193, Spain. www.creaf.cat , 2Universitat Autònoma de Barcelona, Cerdanyola del Vallès 08193, Spain, 3Teagasc, Johnstown Castle, Wexford, Ireland , 4 Bodegas Miguel Torres, Vilafranca del Penedès 08720, Spain
La aplicación de biochar en el suelo está siendo promovida como una de las opciones para mitigar los efectos de los gases de efecto invernadero (IBI), a parte de la posible mejora de la fertilidad del suelo. Se han descrito múltiples efectos en los suelos tratados: mayor disponibilidad de agua, aumento de la retención de nutrientes, estímulo de la actividad microbiana, si bien también se han observado en algunos casos efectos negativos, como la inmovilización de nitrógeno (Lehmann, 2009). Dada la elevada capacidad de absorción del biochar, se plantea la hipótesis de su utilidad para reducir las pérdidas por lixiviación del suelo, no tan solo de elementos minerales, sino también de materia orgánica soluble.
En este estudio se presentan resultados de la aplicación en un suelo de viña de Tarragona de 3 tratamientos: biochar (SB), compost (SC) y una mezcla biochar x compost (SBC). También se dejaron parcelas de control. En cada tratamiento se aplicaron 5 t/ha de C. Con una sonda se tomaron muestras compuestas de suelo a 0-10 cm de profundidad, que se secaron al aire y se tamizaron a 2 mm. Entre otros parámetros, se analizó la concentración de C oxidable con dicromato de potasio y el C soluble en agua caliente (extracto 1:20 p/v a 105ºC), la absorbancia del extracto a 440 y a 660 nm, y se calculó la relación E4/E6. Esta relación es indicativa del grado de condensación de los compuestos orgánicos disueltos en el agua.
Los resultados muestran que los tratamientos que contienen biochar presentan una concentración menor de C oxidable, lo que indica que contienen un C más estable. En cuando al C soluble en agua, representa una pequeña fracción de C oxidable, inferior al 5%, pero que es significativamente menor en los tratamientos que contienen biochar (SB y SBC) en comparación con el de compost (SC). Respecto la absorbancia a 465 nm del extracto en agua, el tratamiento con biochar (SB) presenta valores equivalentes al del suelo control y que el compost libera mayor cantidad de compuestos orgánicos solubles (SC). Finalmente, la relación E4/E6 es mucho menor en el tratamiento exclusivo con biochar (SB) lo que indica que las sustancias orgánicas disueltas tienen estructuras más condensadas, probablemente menos reactivas con otros elementos del suelo. Estos resultados indican que, la aplicación de biochar, además de aportar un C más estable, contribuye a se pierdan menos compuestos orgánicos por lixiviación y que aquellos que se solubilicen sean menos reactivos con metales u otros elementos. Por lo tanto puede ser una práctica adecuada para secuestrar carbono y reducir riesgo de contaminación de acuíferos.
Gemma Torres-Sallan2,3, Oriol Ortiz2, Josep Miquel Ubalde4, Xavier Sort4 y Josep M. Alcañiz1,2
1CREAF, Cerdanyola del Vallès 08193, Spain. www.creaf.cat , 2Universitat Autònoma de Barcelona, Cerdanyola del Vallès 08193, Spain, 3Teagasc, Johnstown Castle, Wexford, Ireland , 4 Bodegas Miguel Torres, Vilafranca del Penedès 08720, Spain
La aplicación de biochar en el suelo está siendo promovida como una de las opciones para mitigar los efectos de los gases de efecto invernadero (IBI), a parte de la posible mejora de la fertilidad del suelo. Se han descrito múltiples efectos en los suelos tratados: mayor disponibilidad de agua, aumento de la retención de nutrientes, estímulo de la actividad microbiana, si bien también se han observado en algunos casos efectos negativos, como la inmovilización de nitrógeno (Lehmann, 2009). Dada la elevada capacidad de absorción del biochar, se plantea la hipótesis de su utilidad para reducir las pérdidas por lixiviación del suelo, no tan solo de elementos minerales, sino también de materia orgánica soluble.
En este estudio se presentan resultados de la aplicación en un suelo de viña de Tarragona de 3 tratamientos: biochar (SB), compost (SC) y una mezcla biochar x compost (SBC). También se dejaron parcelas de control. En cada tratamiento se aplicaron 5 t/ha de C. Con una sonda se tomaron muestras compuestas de suelo a 0-10 cm de profundidad, que se secaron al aire y se tamizaron a 2 mm. Entre otros parámetros, se analizó la concentración de C oxidable con dicromato de potasio y el C soluble en agua caliente (extracto 1:20 p/v a 105ºC), la absorbancia del extracto a 440 y a 660 nm, y se calculó la relación E4/E6. Esta relación es indicativa del grado de condensación de los compuestos orgánicos disueltos en el agua.
Los resultados muestran que los tratamientos que contienen biochar presentan una concentración menor de C oxidable, lo que indica que contienen un C más estable. En cuando al C soluble en agua, representa una pequeña fracción de C oxidable, inferior al 5%, pero que es significativamente menor en los tratamientos que contienen biochar (SB y SBC) en comparación con el de compost (SC). Respecto la absorbancia a 465 nm del extracto en agua, el tratamiento con biochar (SB) presenta valores equivalentes al del suelo control y que el compost libera mayor cantidad de compuestos orgánicos solubles (SC). Finalmente, la relación E4/E6 es mucho menor en el tratamiento exclusivo con biochar (SB) lo que indica que las sustancias orgánicas disueltas tienen estructuras más condensadas, probablemente menos reactivas con otros elementos del suelo. Estos resultados indican que, la aplicación de biochar, además de aportar un C más estable, contribuye a se pierdan menos compuestos orgánicos por lixiviación y que aquellos que se solubilicen sean menos reactivos con metales u otros elementos. Por lo tanto puede ser una práctica adecuada para secuestrar carbono y reducir riesgo de contaminación de acuíferos.
| el_biocarbn_biochar_una_forma_de_secuestrar_el_carbono_y_de_transferir_menos_contaminantes_al_subsuelo_y_acuferos.pdf |
PRODUCCIÓN DE BIOCHAR PARA REDUCIR LA HUELLA DE CARBONO DEL VINO
J.M. Ubalde 1, E. Crivillés 1, E. Payán 1, J.G. Rosas 2, N. Gómez 2, J. Cara 2, O. Martínez 2, M.E. Sánchez 2, A. Morán 2, A. Martínez 3, O. López 3, M. Camps Arbestain 4
1 Bodegas Miguel Torres, C/Miquel Torres i Carbó 6, 08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona), España, 2 Instituto de Recursos Naturales, Universidad de León, Avenida de Portugal 41, 24071 León, España, 3 Mecanotaf S.A., San Julián de la Vega, 27614 Sarria (Lugo), España, 4 New Zealand Biochar Research Centre, Massey University, Palmerston North, Nueva Zelanda
El primer objetivo de este proyecto era desarrollar una planta piloto de pirólisis lenta, autotérmica y portátil, que sirviera para la carbonización de los restos de biomasa proveniente de viñedos arrancados por llegar al final de su ciclo (30 - 40 años). Durante este tiempo, las cepas acumulan 25-35 tn CO2/ha, que pueden ser devueltas a la atmosfera si se queman. Con la carbonización de estos restos, se pretendía inmovilizar parte del carbono. La planta piloto diseñada tiene una capacidad de trabajo de 50-60 kg/h, un rango de temperaturas de trabajo entre 550 y 750 ºC, y el rendimiento en biochar es del 25-35 %. Algunas ventajas importantes de esta planta de pirólisis es que la alimentación de la biomasa es de forma contínua, y además es una planta fácilmente transportable a zonas cercanas al origen de la biomasa. En este estudio, el biochar se produjo a una temperatura de 550 ºC +/- 20% y unos 30 min de tiempo de residencia de los sólidos. El biochar resultante presentó un contenido (base seca) en volátiles del 12,9 %, en cenizas del 31 % y el carbono fijado de 56,1 %. El poder calorífico superior (HHV) era de 21,91 MJ/kg.
Por otro lado, se realizó una aplicación en un suelo de viña del biochar producido, para evaluar sus efectos en la fertilidad del suelo y la producción vitícola. Los resultados mostraron que el contenido de nitrógeno peciolar era significativamente superior en el tratamiento “compost” (0,95 +/- 0,42 %) que en el “control” (0,58 +/- 0,03 %) o el “biochar” (0,56 +/- 0,03 %), y además la mezcla “compost x biochar” (1,69 +/- 0,16 %) era significativamente superior que todos los otros tratamientos. Estos resultados indicarían una mejora el estado nutricional de los viñedos con la mezcla del biochar con el compost, en comparación con la aplicación de compost solo.
Finalmente, se aplicó el método de Análisis de Ciclo de Vida (ACV), con el que se pretendía obtener una relación de parámetros que determinan el perfil medioambiental del proceso bajo estudio, considerando todas las etapas, y al mismo tiempo se evaluaban los impactos medioambientales potenciales del mismo. Mediante esta metodología se determinó que la producción de biochar suponía una reducción potencial de emisiones de CO2 de 18 g por botella de vino. Estos resultados muestran un alto potencial de la producción de biochar para la reducción de la huella de carbono de la producción de vino.
J.M. Ubalde 1, E. Crivillés 1, E. Payán 1, J.G. Rosas 2, N. Gómez 2, J. Cara 2, O. Martínez 2, M.E. Sánchez 2, A. Morán 2, A. Martínez 3, O. López 3, M. Camps Arbestain 4
1 Bodegas Miguel Torres, C/Miquel Torres i Carbó 6, 08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona), España, 2 Instituto de Recursos Naturales, Universidad de León, Avenida de Portugal 41, 24071 León, España, 3 Mecanotaf S.A., San Julián de la Vega, 27614 Sarria (Lugo), España, 4 New Zealand Biochar Research Centre, Massey University, Palmerston North, Nueva Zelanda
El primer objetivo de este proyecto era desarrollar una planta piloto de pirólisis lenta, autotérmica y portátil, que sirviera para la carbonización de los restos de biomasa proveniente de viñedos arrancados por llegar al final de su ciclo (30 - 40 años). Durante este tiempo, las cepas acumulan 25-35 tn CO2/ha, que pueden ser devueltas a la atmosfera si se queman. Con la carbonización de estos restos, se pretendía inmovilizar parte del carbono. La planta piloto diseñada tiene una capacidad de trabajo de 50-60 kg/h, un rango de temperaturas de trabajo entre 550 y 750 ºC, y el rendimiento en biochar es del 25-35 %. Algunas ventajas importantes de esta planta de pirólisis es que la alimentación de la biomasa es de forma contínua, y además es una planta fácilmente transportable a zonas cercanas al origen de la biomasa. En este estudio, el biochar se produjo a una temperatura de 550 ºC +/- 20% y unos 30 min de tiempo de residencia de los sólidos. El biochar resultante presentó un contenido (base seca) en volátiles del 12,9 %, en cenizas del 31 % y el carbono fijado de 56,1 %. El poder calorífico superior (HHV) era de 21,91 MJ/kg.
Por otro lado, se realizó una aplicación en un suelo de viña del biochar producido, para evaluar sus efectos en la fertilidad del suelo y la producción vitícola. Los resultados mostraron que el contenido de nitrógeno peciolar era significativamente superior en el tratamiento “compost” (0,95 +/- 0,42 %) que en el “control” (0,58 +/- 0,03 %) o el “biochar” (0,56 +/- 0,03 %), y además la mezcla “compost x biochar” (1,69 +/- 0,16 %) era significativamente superior que todos los otros tratamientos. Estos resultados indicarían una mejora el estado nutricional de los viñedos con la mezcla del biochar con el compost, en comparación con la aplicación de compost solo.
Finalmente, se aplicó el método de Análisis de Ciclo de Vida (ACV), con el que se pretendía obtener una relación de parámetros que determinan el perfil medioambiental del proceso bajo estudio, considerando todas las etapas, y al mismo tiempo se evaluaban los impactos medioambientales potenciales del mismo. Mediante esta metodología se determinó que la producción de biochar suponía una reducción potencial de emisiones de CO2 de 18 g por botella de vino. Estos resultados muestran un alto potencial de la producción de biochar para la reducción de la huella de carbono de la producción de vino.
| produccin_de_biochar_para_reducir_la_huella_de_carbino_del_vino.pdf |
PROPOSTA DE FERTILITZACIÓ RAONADA EN VITICULTURA PER MINIMITZAR ELS RISCOS DE CONTAMINACIÓ DEL SUBSÒL
Josep Miquel Ubalde
Departament de Viticultura, Bodegues Miguel Torres; C/Miquel Torres i Carbó, 6, 08720 Vilafranca del Penedès, Barcelona
L’aparició d’àrees amb problemes de contaminació de les aigües per nitrats procedents d’una contaminació difusa lligada a l’ús de fertilitzants, va ser abordat per la Unió Europea en la seva Directiva 9/676/CEE, de 12 de desembre de 1991, transposada a Espanya pel Reial decret 261/1996, de 16 de febrer. En aquest Reial decret s’emplaçava a les comunitats autònomes a elaborar un codi de bones pràctiques agràries (CBPA), que servís per reduir aquest tipus de contaminació, aplicant una gestió agrària que optimitzés la funció del sòl com a filtre natural de l’aigua. A Catalunya, el CBPA es va materialitzar amb l’Ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen, i el posterior document interpretatiu, elaborat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (Boixadera et al., 2000). Aquest document recomana que per a una correcta fertilització nitrogenada s’elaborin plans de fertilització que considerin els nutrients disponibles, les necessitats de nutrients dels cultius, les característiques dels sòls,... tot ajustant les aplicacions de fertilitzants en el temps, en la quantitat i en l’espai.
En aquest estudi es presenta una proposta de fertilització raonada en viticultura que permet minimitzar els riscos de contaminació del subsòl per nitrats provinents de la fertilització, en la que es calculen les dosis d’aplicació a partir de la combinació de diferents fonts d’informació: el mapa de sòls, els anàlisis nutricionals de sòls i foliars, el mapa de vigor i els mapes de rendiment o extraccions de raïm. Amb la combinació d’aquestes dades, i utilitzant el mapa de sòls com a base cartogràfica, s’aconsegueixen ajustar les dosis d’adobat a nivell de subparcel·la. Aquestes diferents dosis es poden aplicar al camp amb l’ajuda d’una adobadora d’aplicació variable amb GPS. D’aquesta manera, les noves tecnologies en viticultura de precisió son una eina molt útil per a l’aplicació de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen, ja que faciliten l’obtenció d’informació espacial cada vegada més detallada i també l’aplicació d’aquesta informació en una gestió diferencial de la vinya, orientada a ajustar al màxim les dosis de fertilització.
Josep Miquel Ubalde
Departament de Viticultura, Bodegues Miguel Torres; C/Miquel Torres i Carbó, 6, 08720 Vilafranca del Penedès, Barcelona
L’aparició d’àrees amb problemes de contaminació de les aigües per nitrats procedents d’una contaminació difusa lligada a l’ús de fertilitzants, va ser abordat per la Unió Europea en la seva Directiva 9/676/CEE, de 12 de desembre de 1991, transposada a Espanya pel Reial decret 261/1996, de 16 de febrer. En aquest Reial decret s’emplaçava a les comunitats autònomes a elaborar un codi de bones pràctiques agràries (CBPA), que servís per reduir aquest tipus de contaminació, aplicant una gestió agrària que optimitzés la funció del sòl com a filtre natural de l’aigua. A Catalunya, el CBPA es va materialitzar amb l’Ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen, i el posterior document interpretatiu, elaborat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (Boixadera et al., 2000). Aquest document recomana que per a una correcta fertilització nitrogenada s’elaborin plans de fertilització que considerin els nutrients disponibles, les necessitats de nutrients dels cultius, les característiques dels sòls,... tot ajustant les aplicacions de fertilitzants en el temps, en la quantitat i en l’espai.
En aquest estudi es presenta una proposta de fertilització raonada en viticultura que permet minimitzar els riscos de contaminació del subsòl per nitrats provinents de la fertilització, en la que es calculen les dosis d’aplicació a partir de la combinació de diferents fonts d’informació: el mapa de sòls, els anàlisis nutricionals de sòls i foliars, el mapa de vigor i els mapes de rendiment o extraccions de raïm. Amb la combinació d’aquestes dades, i utilitzant el mapa de sòls com a base cartogràfica, s’aconsegueixen ajustar les dosis d’adobat a nivell de subparcel·la. Aquestes diferents dosis es poden aplicar al camp amb l’ajuda d’una adobadora d’aplicació variable amb GPS. D’aquesta manera, les noves tecnologies en viticultura de precisió son una eina molt útil per a l’aplicació de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen, ja que faciliten l’obtenció d’informació espacial cada vegada més detallada i també l’aplicació d’aquesta informació en una gestió diferencial de la vinya, orientada a ajustar al màxim les dosis de fertilització.
| proposta_de_fertilitzaci_raonada_en_viticultura_per_minimitzar_els_riscos_de_contaminaci_del_subsl.pdf |